Artículos - Salidas y viajes

A PEU PEL PLA DE MART�S

Butlletí del Centre Excursionista de Banyoles
núm.441, gener-març 2011, pp.9-10

Per cinquè any consecutiu, i dins de les activitats de la Setmana de la Ciència, els Serveis Educatius del Pla de l'Estany, Astrobanyoles i el Centre Excursionista de Banyoles, ens posem d'acord per dur a terme una excursió conjunta. I si be altres anys, buscant un destí adient i que s'avingués a la temàtica escollida per la setmana en qüestió ens havia dut sempre fora de la nostra comarca, enguany l'indret escollit per parlar de la temàtica d'aquest any, la Biodivesitat, fou el Pla de Martís.

Per aquest motiu, el diumenge 13 de novembre a les vuit del matí, guiats per la Pilar Castel, sortíem de davant del Club Natació Banyoles, un primer grup de 30 persones, disposades a fer els 21 km que ens separaven del nostre destí: Serinyà.

Resseguint l'estany en direcció nord, i, desprès de travessar la carretera de circumval·lació, arribarem a l'alçada de Can Bosc; un cop aquí, trencant cap a l'oest, i desprès de travessar per sota la carretera de Besalú i deixar la Rajoleria a ma esquerra, començarem a enfilar-nos cap a Ca n'Ordis i Can Maioles per arribar a les 9:15 a la Mussoga, on la Pilar ens va fer una breu explicació sobre aquest fenomen hidrològic, del que tot i estar ben sec, encara es podien veure ben bé els forats per on sorgeix l'aigua. D'aquí, i desprès de passar pel davant de l'església de Sant Cristòfol d'Usall, arribarem fins el pont que creu la variant d'Olot, i al que podríem considerar com un dels punts més elevats del pla de Martís i on la nostra guia ens va donar tot un seguit d'explicacions sobre les serralades que ens envoltaven. I ara si, passant per darrera la zona industrial de Melianta, de drets fins a la Platja d'Espolla, on varem fer la parada per esmorzar a la vegada que fèiem temps per esperar la resta de companys que en aquest punt se'ns incorporaven i que en total va configurar un grup de prop de la cinquantena de persones. Aquí també se'ns va afegir la Dolors Salvador que fou l'encarregada de fer-nos les explicacions sobre el sistema lacustre del Clot d'Espolla i la botànica de la zona.

Passaven pocs minuts de les deu, quan la Dolors començà les seves explicacions, força gràfiques per cert, doncs s'ajudà en tot moment de diversos documents que en forma de fotocopies repartí entre els assistents. En primer lloc ens explicà el funcionament del sistema càrstic de la conca lacustre de Banyoles: d'on venien les aigües, el perquè de les sorgencies i brolladors, etc, per acabar aquesta primera intervenció parlant-nos dels triops, aquest petits crustàcies tan característics d'aquest indret i que es queden en estat latent, en forma d'ous, tot esperant una nova revinguda de les seves aigües per tornar a començar el seu cicle vital.

Des d'aquí i resseguint en tot moment el canal de desguàs d'aquest estanyol temporal, arribem al punt de trobada dels municipis de Fontcoberta, Porqueres, Esponellà i Serinyà, senyalitzat per de les restes de l'estàtua del patró de la pagesia catalana, Sant Galderic, doncs els brètols, per no dir-ne quelcom més groller, l'únic que n'han deixat son els seus peus. Una mica més enllà, tot just on el camí fa un revolt, podem veure un petit pont medieval i una creu de terme, lloc adient per fer una segona parada, i atendre a les explicacions que la Dolors ens va fer sobre les plantes medicinals de la zona i les seves propietats curatives, com l'espinavessa o la ginesta, entre moltes d'altres.

Seguim el curs del rec i una nova parada, aquest cop per contemplar l'impressionant Salt de Martís, que tot i estar sec, la veritat es que impressiona veure aquest indret situat enmig d'un bosc d'alzines i cobert de molses i falgueres, per on les aigües cauen lliurement fins arribar a ajuntar-se amb el Fluvià, situat un centenar de metres més avall.

Desprès d'una estona de quedar-nos embadalits contemplant aquest indret proper a un compte de fades, i retornant una mica enrere, prenem el camí que ens portarà a una de les poques restes del que queda d'aquell projecte dels anys quaranta del passat segle de l'embassament Crespià-Esponellà, i que nosaltres coneixem com la casa dels enginyers. Una construcció senyorial acabada en una cúpula octogonal a la que malauradament no se li ha trobat un destí final dins la nostre comarca.

Acabades les explicacions de la Dolors sobre aquest edifici i el pretès pantà, i ja en direcció a Serinyà, sota el guiatge de la Pilar, primer visitarem la cova Mariver i a continuació les altres construccions d'aquell projecte hidrològic, les centrals o rescloses del Fluvià (com més us agradi), on fem breus parades, tant per treure el cap dins la cova o per contemplar, a l'altra banda del Fluvià, les restes de l'ermita de Sant Miquel de Roca, construïda al bell mig de la cinglera.

Per fi, quan faltava un quart per les dues del migdia, a l'entrada de Serinyà ens acomiadaven dels companys que agafaven la TEISA de les dues, mentre els demés ens atansàvem fins el restaurant del Sindicat, on davant d'un plat d'arròs amb gambes i siurenys acabarem de recuperar-nos de la caminada.